Durant aquestes setmanes, hem aprés a utilitzar el marcador social Diigo. És ben cert, que m'ha costat bastant entendre'l, però alhora he descobert l' utilitat que té en un àmbit com el què estem treballant.
Després d'haver observat les diferents aportacions que han fet els meus companys i companyes d'aula, juntament amb el material que he estat mirant per poder fer jo les meves aportacions, puc extreure'n diferents conclusions, les quals descriuré a continuació.
Des de la consultoria d' Alfabetització Digital se'ns han plantejat un guió per facilitar la nostra tasca i des d'aquest doncs, faré l' anàlisi de les opcions que se n'han penjat en el grup del Diigo.
1. Quines característiques creus que tenen en comú les iniciatives d'alfabetització digital compartides?
La primera i principal característica en què ens trobem quan observem els diferents enllaços que hem penjat el grup- classe al marcador social Diigo, és el fet que totes les iniciatives tracten d' inserir o bé, social o bé laboralment als individus que són sensibles a patir exclusió social i/o laboral. És normal, de fet, que sigui així, ja que hem de tenir en compte que ens trobem davant estudiants d' Educació Social concretament, i per tant, l'àmbit en què ens movem és precisament aquest.
Una altra característica què podem observar en tots aquests projectes és què la gran majoria d'ells són provinents fundacions i/o associacions privades, que pot ser si els seus ingressos són provinents de subvencions públiques, però no són directament pretesos per a aquestes activitats concretament.
Penso que seria molt important que a part de la tasca destacada d'aquestes entitats i de les subvencions que reben (suposadament, ja que conec el funcionament d'alguna d'elles i sóc conscient que cada cop és més difícil obtenir-ne) seria tasca del govern, en aquest cas, de la pròpia Generalitat i el Govern espanyol fer-se càrrec de projectes de caire social, i no desviar la seva pròpia tasca cap a altres estaments no governamentals.
Una altra de les característiques comunes que tenen aquests projectes és el fet que tots són projectes oberts a una participació activa inclusiva, és a dir, que tant els educadors que hi participen com els propis educands, estan en constant transmissió de coneixements, no tan sols de coneixements teòrics, com podria ser el propi motiu d' aprendre a utilitzar un ordinador i les diferents possibilitats que aquests ens ofereixen, sinó també, d'experiències vitals i humanes que s'estableixen en relació a les estones compartides.
Finalment, també m'agradaria apuntar que moltes d'aquestes iniciatives el què pretenen, com ja hem dit, és obrir oportunitats a aquells que menys en gaudeixen, per tant, és molt important el fet de projectes intergeneracionals ja que la relació que s'estableix entre educands i educadors amplia de manera fulgurant les expectatives que es poden succeir dins projectes semblants. Igualment, en projectes com DOMES-TIC ens explica que els que en edicions anteriors havien estat educands passen a ser educadors, experiència que ha de resultar molt profitosa en experiència personal, tant per una banda com per l'altra.
2. Què destacaries de la selecció feta pel grup?
En primer lloc, destacaria que tots els enllaços que s'han penjat per part de membres de l'aula em semblen d'allò més interessant. Això si, també n'hi ha que tot i ser articles relacionats amb les TIC no considero que hagin de ser considerats com recursos d'aquest àmbit en concret, ja que no són un projecte dissenyat pròpiament com a tal, sinó que són mencions i explicacions generals d'altres projectes. Tot i així, crec que hi ha projectes molt interessants i per tenir totalment en compte en les nostres tasques i pràctiques socioeducatives.
Per tant, considero de gran utilitat aquests recursos oferts des del propi grup, i crec que s'ha fet molt bona feina.
En segon lloc, crec que cal destacar experiències més radicals com les que se citen en l'enllaç de EsTICpres, ja que són projectes que ja fa anys que funcionen i que obren les portes del món exterior a aquells individus que per X causes no gaudeixen de la seva llibertat. Em sembla un recurs molt motivador i engrescador que ajuda als presos i preses a no sentir-se tant allunyats de la realitat social exterior.
Finalment, crec que ha estat molt bé també, l'enllaç que parla sobre les TIC en l'agricultura a Bolívia, ja que ens mostra que no tant sols societats com la nostra s'introdueixen i utilitzen aquestes tècniques com a eines inclusives sinó que també ho fan des de Bolívia.
Penso que seria molt important que a part de la tasca destacada d'aquestes entitats i de les subvencions que reben (suposadament, ja que conec el funcionament d'alguna d'elles i sóc conscient que cada cop és més difícil obtenir-ne) seria tasca del govern, en aquest cas, de la pròpia Generalitat i el Govern espanyol fer-se càrrec de projectes de caire social, i no desviar la seva pròpia tasca cap a altres estaments no governamentals.
Una altra de les característiques comunes que tenen aquests projectes és el fet que tots són projectes oberts a una participació activa inclusiva, és a dir, que tant els educadors que hi participen com els propis educands, estan en constant transmissió de coneixements, no tan sols de coneixements teòrics, com podria ser el propi motiu d' aprendre a utilitzar un ordinador i les diferents possibilitats que aquests ens ofereixen, sinó també, d'experiències vitals i humanes que s'estableixen en relació a les estones compartides.
Finalment, també m'agradaria apuntar que moltes d'aquestes iniciatives el què pretenen, com ja hem dit, és obrir oportunitats a aquells que menys en gaudeixen, per tant, és molt important el fet de projectes intergeneracionals ja que la relació que s'estableix entre educands i educadors amplia de manera fulgurant les expectatives que es poden succeir dins projectes semblants. Igualment, en projectes com DOMES-TIC ens explica que els que en edicions anteriors havien estat educands passen a ser educadors, experiència que ha de resultar molt profitosa en experiència personal, tant per una banda com per l'altra.
2. Què destacaries de la selecció feta pel grup?
En primer lloc, destacaria que tots els enllaços que s'han penjat per part de membres de l'aula em semblen d'allò més interessant. Això si, també n'hi ha que tot i ser articles relacionats amb les TIC no considero que hagin de ser considerats com recursos d'aquest àmbit en concret, ja que no són un projecte dissenyat pròpiament com a tal, sinó que són mencions i explicacions generals d'altres projectes. Tot i així, crec que hi ha projectes molt interessants i per tenir totalment en compte en les nostres tasques i pràctiques socioeducatives.
Per tant, considero de gran utilitat aquests recursos oferts des del propi grup, i crec que s'ha fet molt bona feina.
En segon lloc, crec que cal destacar experiències més radicals com les que se citen en l'enllaç de EsTICpres, ja que són projectes que ja fa anys que funcionen i que obren les portes del món exterior a aquells individus que per X causes no gaudeixen de la seva llibertat. Em sembla un recurs molt motivador i engrescador que ajuda als presos i preses a no sentir-se tant allunyats de la realitat social exterior.
Finalment, crec que ha estat molt bé també, l'enllaç que parla sobre les TIC en l'agricultura a Bolívia, ja que ens mostra que no tant sols societats com la nostra s'introdueixen i utilitzen aquestes tècniques com a eines inclusives sinó que també ho fan des de Bolívia.
3. Trobes a faltar res?
Si que és cert, i sempre tenint en compte el grau que estem estudiant i l' assignatura que estem cursant, que hem enfocat totalment aquestes cerques a projectes que estiguin inclosos dins el què consideraríem l' àmbit de l'exclusió social. Per això mateix, crec important en aquest apartat parlar també de la existència de projectes que treballin amb els recursos i eines en xarxa, però que no impliquen estar a la corda més fluixa de la nostra societat. És cert doncs, que he trobat a faltar, projectes d'àmbits més normalitzats, ja que també en aquests, hi ha perill de patir exclusió social sinó es té en consideració la formació en aquestes tècniques actuals. Si que és cert, que en grups socials més adinerats, podem observar l'existència de més eines i recursos, però no hem d'oblidar que allò material no implica també allò que pertany a la formació, això si, ho facilita.
Tot i així, considero que hagués estat bé poder observar algun projecte més dut a terme en algun ambient més 'normalitzat'.
Si que és cert, i sempre tenint en compte el grau que estem estudiant i l' assignatura que estem cursant, que hem enfocat totalment aquestes cerques a projectes que estiguin inclosos dins el què consideraríem l' àmbit de l'exclusió social. Per això mateix, crec important en aquest apartat parlar també de la existència de projectes que treballin amb els recursos i eines en xarxa, però que no impliquen estar a la corda més fluixa de la nostra societat. És cert doncs, que he trobat a faltar, projectes d'àmbits més normalitzats, ja que també en aquests, hi ha perill de patir exclusió social sinó es té en consideració la formació en aquestes tècniques actuals. Si que és cert, que en grups socials més adinerats, podem observar l'existència de més eines i recursos, però no hem d'oblidar que allò material no implica també allò que pertany a la formació, això si, ho facilita.
Tot i així, considero que hagués estat bé poder observar algun projecte més dut a terme en algun ambient més 'normalitzat'.
4. Quines reflexions et porten a fer en relació als contextos i els subjectes d' exclusió digital?
Ens trobem davant diferents eines i recursos per a poder evitar, o més ben dit, per poder detectar on exactament podríem localitzar, i alhora focalitzar aquests contextos d'exclusió digital. S'ha de tenir en compte, i és interessant d'anomenar, que justament en aquests contextos que veiem es produeixen diverses situacions d'exclusió digital, són precisament, i no per casualitat, on també es viuen situacions ja gairebé normalitzades, d'exclusió social. Com ja vam parlar en el fòrum d'aquesta assignatura, podria derivar-se d'aquesta exclusió digital, l' exclusió sociolaboral, ja que quedar-se endarrere en quant a les noves tecnologies en l' època actual i en la realitat social, laboral i sobretot digital que estem vivint, pot ocasionar certs malestars i endarreriments tant socials com laborals.
Per tant, hem de tenir present quan treballem amb aquest tipus d'eines que tenen una doble vessant, és com una doble òptica, la de ser eines i recursos inclusius que ajuden a treballar la 'normalització' de molts col·lectius socials, però alhora poden ser elements exclusius sinó es donen totes les condicions necessàries per al seu bon funcionament i desenvolupament.
Com ja he dit anteriorment, són aquestes eines aplicades als contextos i subjectes on es mouen, que crec que són un tipus de formació totalment directe i obert, que si es disposen dels mitjans necessaris ajuda a obrir les portes de les oportunitats dels subjectes afectats per l'exclusió sociolaboral. És justament, com aquella peça del trencaclosques que ajuda a encaixar, i per tant, ja queda menys per finalitzar-lo.
També hauria d'anomenar que precisament aquests recursos són els què duen als contextos socials, amb els quals estem treballant, a establir relacions més directes amb amb la realitat sociolaboral més 'normalitzada', ja que gaudint del mateix nivell i volum d'oportunitats, és quan realment es pot arribar a adquirir certs nivells d'igualtat i equitat.
Finalment, només em queda fer una reflexió personal. És ben cert, com ja he dit, que l' utilització d'aquestes eines i recursos en contextos marginals ajuda a dinamitzar-los sociolaboralment, però alhora si no en fem un bon ús, també podria produir-se l'efecte contrari. Per tant, nosaltres com a educadors, com a mediadors, com interventors en aquesta realitat social, hem de procurar allò millor per a les persones i contextos amb els quals estem treballant. Sempre si, amb la mirada objectiva d'un educador.
Ens trobem davant diferents eines i recursos per a poder evitar, o més ben dit, per poder detectar on exactament podríem localitzar, i alhora focalitzar aquests contextos d'exclusió digital. S'ha de tenir en compte, i és interessant d'anomenar, que justament en aquests contextos que veiem es produeixen diverses situacions d'exclusió digital, són precisament, i no per casualitat, on també es viuen situacions ja gairebé normalitzades, d'exclusió social. Com ja vam parlar en el fòrum d'aquesta assignatura, podria derivar-se d'aquesta exclusió digital, l' exclusió sociolaboral, ja que quedar-se endarrere en quant a les noves tecnologies en l' època actual i en la realitat social, laboral i sobretot digital que estem vivint, pot ocasionar certs malestars i endarreriments tant socials com laborals.
Per tant, hem de tenir present quan treballem amb aquest tipus d'eines que tenen una doble vessant, és com una doble òptica, la de ser eines i recursos inclusius que ajuden a treballar la 'normalització' de molts col·lectius socials, però alhora poden ser elements exclusius sinó es donen totes les condicions necessàries per al seu bon funcionament i desenvolupament.
També hauria d'anomenar que precisament aquests recursos són els què duen als contextos socials, amb els quals estem treballant, a establir relacions més directes amb amb la realitat sociolaboral més 'normalitzada', ja que gaudint del mateix nivell i volum d'oportunitats, és quan realment es pot arribar a adquirir certs nivells d'igualtat i equitat.
Finalment, només em queda fer una reflexió personal. És ben cert, com ja he dit, que l' utilització d'aquestes eines i recursos en contextos marginals ajuda a dinamitzar-los sociolaboralment, però alhora si no en fem un bon ús, també podria produir-se l'efecte contrari. Per tant, nosaltres com a educadors, com a mediadors, com interventors en aquesta realitat social, hem de procurar allò millor per a les persones i contextos amb els quals estem treballant. Sempre si, amb la mirada objectiva d'un educador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada