Després d'haver realitzat un anàlisi complert de les diferents polítiques catalanes que es refereixen a l' Alfabetització digital, ens trobem davant una situació un xic complicada de resoldre, ja que no tant sols, la pròpia Administració Catalana queda, en alguns casos, apartada en les decisions més efectives sobre l'inclusió de l'alfabetització, sinó que en molts d'altres casos, tampoc obté els resultats esperats ja que les eines i recursos, també, li són limitats.
Per tant, podríem extreure'n diferents conclusions.
Primerament, penso que hauríem d'anomenar el fet que haurien de ser les pròpies Administracions les què creessin i teixissin els seus propis plans i programes de treball, ja que són les què realment perceben la realitat social i econòmica de la població què en forma part. Si que és ben cert, que han d'existir línies generals i comuns de treball per a tota la Unió Europea, però precisament, s'haurien de quedar en això, objectius generals que enfoquin a les Administracions territorials per poder treballar sobre el mateix camp.
La segona conclusió que n'he pogut extreure és referent al finançament. Veiem que en el moment actual socioeconòmic que estem vivint, és gairebé impossible confiar en el finançament públic, ja que la crisi del capitalisme ha estat brutal en cadascun dels àmbits que forma la nostra societat, i és a través d'aquests que crec que s'hauria d'apostar per buscar solucions privades a aquesta deficiència pública.
Apostar per poder econòmic privat, però ens pot portar a caure en controvèrsies, ja que precisament l' entitat privada que ens aporti el capital necessari per l'inclusió i implementació de les noves tecnologies, pot creure's en el dret d'exigir certs punts característics en el seu propi benefici, és aquí, on cadascun dels executors dels projectes han de deixar els punts ben clars abans d'acceptar qualsevol aportació.
En tercer lloc, considero important anomenar el fet que l' introducció d'aquestes noves tecnologies i el diferents plans i programes que comporten, aposten per la inclusió social, dirigint la nostra pròpia realitat cap a la globalització i l'homogeneïtzació de la informació, obtenint i facilitant un lliure accés a aquesta. Tot i així, hem de tenir en compte, que també ens pot portar a caure en la discriminació d'aquells individus que formen part d'àmbits socials més vulnerables. Alhora, també hem de tenir en compte que una de les fites socials més importants al llarg dels anys, ha estat precisament la vinculació de tots els individus en la realitat a la què pertanyen, i és justament en aquest moment de globalitat, quan ens en desvinculem i entrem dins el cosmopolitisme, cosa que no afavoreix a la identitat social de cada individu, i per tant, com a grup es perd força.
Finalment, només hem queda dir que accedir a aquesta realitat virtual cada cop més present en les nostres vides, i tenint en compte els diferents punts que hem anomenat, ens apropa beneficiosament a un futur més esperançador, i alhora menys llunyà, ja que permet, com ja hem dit, obtenir els màxims resultats d'operacions que antigament resultaven més feixugues. Però com tot en aquesta vida, hem de ser molt conscients de fer-ne un ús responsable, i ser conscients del què tenim entre mans.
